Wednesday, 12 August 2009
Feather mites and God?
This
is what I thought when I discovered the surprising connection between
mite behavior and God existence. This is the story. In 2001, I published
a paper with
David Serrano about feather mites and bird molt. The sequence of wing
molt in songbirds is very predictable; if you have a molting bird on
hands you know exactly which feather will be the next to be molted.
Counting mites on wing feathers of several passerines we found that
mites were NOT on the following feather to fall down during molt! In
other words, feather mites escape from bird molt. Since feather mites
die soon out of a bird, we discussed that it seems that natural
selection have favored some mite behavior that allows them to perceive
the imminence of molt and stay away from dangerous next-to-be-molted
feathers.
Feather mites on the wing of a White Wagtail (Motacilla alba)
One day, googling for “feather mites” I found a document titled “How Mites Know When the Feather Might Fall?”. Clearly, it was talking about our paper!!!! The document belonged to the web “Does God Exist?”, which claims to “provide thinking, seeking people with scientific evidence that God does exist and that the Bible is His Word.” Despite the authors never read our original paper but only this divulgative article published in Natural History,
their paper, I should say, was a pretty detailed and well written
account of our paper. However, at the end of the article, I read with
wide eyes that “When God designed living things, He planned down to
the shedding of feathers and for those organisms dependent on the
feathers. These behaviors cannot be a product of the organism's
reasoning, but they can be the result of an infinite Intelligence that
planned all aspects of the organism's existence.”
At this point of the post, and given my background in ecology and evolutionary biology, you should be expecting a frontal attack to these ideas. However, religions (and particularly creationist sub-ideas) are founded on irrational faiths that mainly petrify in brains when they are still plastic enough to be hardwired with the local-religious-specific-rules of how to look reality. Therefore, any flow of rational data and ideas is out of place here. Rather, I will answer with the same level of irrationality: “When the Flying Spaghetti Monster designed living things, He planned down to the shedding of feathers and for those organisms dependent on the feathers. These behaviors cannot be a product...”.
At this point of the post, and given my background in ecology and evolutionary biology, you should be expecting a frontal attack to these ideas. However, religions (and particularly creationist sub-ideas) are founded on irrational faiths that mainly petrify in brains when they are still plastic enough to be hardwired with the local-religious-specific-rules of how to look reality. Therefore, any flow of rational data and ideas is out of place here. Rather, I will answer with the same level of irrationality: “When the Flying Spaghetti Monster designed living things, He planned down to the shedding of feathers and for those organisms dependent on the feathers. These behaviors cannot be a product...”.
Click on the picture to discover the amazing history of the Flying Spaghetti Monster!
God is more appealing, mystical and beautiful than
data, mites and statistics (and more than the Flying Spaghetti Monster, I
should confess). However, while all you need to know about God is
already written (“…and that the Bible is His Word”), the beauty
of nature is unfolded by science every day. In other words, science
shows that the beauty of nature is infinite because each year we
discover more and more hidden gems and its word is an
ever-expanding volume with millions of pages. Biology is the art of
uncovering these tricks of nature magic (see a related post here). This discovery journey started long ago, but from Darwin and Wallace
it has taken the fast lane. Many of us see this with exciting;
creationists see this as the fall of their empire, appealing to the
beauty of God for their own obscure struggle for (religion) existence.
Epilogue: Many people think that God(s) are
an intrinsic feature of being human because all human societies have
their own God(s). This is not true at all. What is pervasive is the
minority of people that for one reason or another start believing or
simply create a God(s) (note that each religion has started only once
because of one or few people, constituting an insignificant proportion
of the whole cumulated human population). Then, brains become infected
with this meme mainly
during their development, creating a more or less spatially-restricted
epidemic, sometimes reaching the level of memetic pandemic (see the
resulting world map of religions here, and an interesting discussion by Richard Dawkins here).
I was not hardwired in my childhood with any of these memes, in the
same way I was not taught on the art of piano, and I ensure you that one
can be fully human without believing in God (although I want to learn
piano someday).
Epilogue_2: Clearly, being a creationist is not equivalent to believe in God. Believing in God is mainly a manifestation of culture (other manifestations are culinary preferences or languages). However, creationists are using God to try to stop human cultural progress (e.g. science). This is even more retrograde than the lazy but constant adaptation of the Catholic Church to the unstoppable advance of human culture. For instance, Pope Pius XII said in 1950 that the Church should not reject Darwin's "serious hypothesis" and Pope John Paul II even said that ‘natural selection’ was "more than just a hypothesis" because "It is noteworthy that the theory of evolution has progressively taken root in the minds of researchers following a series of discoveries in different disciplines." and that "The convergence, neither sought nor provoked, of results of studies undertaken independently from each other in itself constitutes a significant argument in favour of the theory."
I can only hope that in the future people will
learn more from the growing understanding of the beauty of nature that
science is building (and constantly self-fixing) than believing in the
blind and static interpretation that creationists try to impose.
IF
YOU HAVE DATA ON FEATHER MITE PREVALENCE OR INTENSITY OR WANT TO START
SOME STUDY ON FEATEHR MITES, PLEASE CONTACT ME (roger.jovani []
gmail.com). I HAVE CREATED "FeatherMites",
A WEB PAGE TO SHARE DATA AND START SCIENTIFIC COLLABORATIONS.
CURRENTLY, WE ARE 15 MEMBERS WITH DATA ON >14,000 BIRDS AND >80
BIRD SPECIES. DO YOU WANT TO JOIN US?
Jovani, R. (2001). Feather mites (Astigmata) avoid moulting wing feathers of passerine birds Animal Behaviour, 62 (4), 723-727 DOI: 10.1006/anbe.2001.1814
Interesting related links:
This post is part of "Carnival of Evolution 16" at
http://pleion.blogspot.com/
in SPANISH ESPAÑOL "El nuevo creacionismo" (El País)
in ENGLISH "Religious Geography of the United States" (Flowing Data)
_______________CATALÀ_________________
Això
és el que vaig pensar quan vaig descobrir la sorprenent connexió entre
l’existència de Déu i el comportament dels àcars. Aquesta és la
història. L’any 2001 vaig publicar un article amb
en David Serrano sobre la muda de les aus i els àcars de les plomes. La
seqüència de muda dels ocells passeriformes és molt previsible, de tal
manera que si tens un ocell a les mans que està mudant és molt fàcil
saber exactament quina és la següent ploma que mudarà. Comptant els
àcars en les plomes de l’ala de diversos passeriformes varem trobar que
els àcars no es trobaven en la següent ploma a caure durant muda! En
altres paraules, els àcars escapen de la muda. Atès que els àcars moren
si no estan en un ocell viu, en el article discutíem que sembla ser que
la selecció natural ha afavorit algun comportament dels àcars que els
permet percebre la imminència de la muda i allunyar-se de les perilloses
plomes a punt de ser mudades.
Àcars de plomes a l’ala d’una Cuareta blanca (Motacilla alba)
Un dia, googlejant "feather mites"
(àcars de les plomes) vaig trobar un document titulat “How Mites Know
When the Feather Might Fall?” (“Com saben els àcars quan caurà la
ploma?” Evidentment, es tractava del nostre paper! El document pertanyia
a la web “Does God Exist?” (“Existeix Déu?”), que pretén “provide
thinking, seeking people with scientific evidence that God does exist
and that the Bible is His Word.” (“proveir de coneixement, buscant gent
amb evidencies científiques de l’existència de Déu i de que la Bíblia és
la seva paraula”). Malgrat els autors mai van llegir el nostre article
original, sinó aquest article divulgatiu publicat a Natural History,
el seu article, he de dir, era una explicació molt correcta i ben
redactada sobre el nostre article. Tanmateix, al final de l'article, em
vaig quedar amb els ulls com dues taronges quan vaig llegir que “When
God designed living things, He planned down to the shedding of feathers
and for those organisms dependent on the feathers. These behaviors
cannot be a product of the organism's reasoning, but they can be the
result of an infinite Intelligence that planned all aspects of the
organism's existence.” ("Quan Déu va dissenyar els éssers vius, Ell va
planificar tant la caiguda de les plomes com els organismes que viurien
en elles. Aquests comportaments no poden ser el producte del raonament
d’aquests organismes, sinó que poden ser el resultat d’una infinita
intel•ligència que va planificar tots els aspectes de l’existència dels
organismes”.
En
aquest punt de l’article, i donada la formació en ecologia i biologia
evolutiva, deus estar esperant un atac frontal a aquestes idees. Però
les religions (i, en particular, les sub-idees creacionistes) es basen
en les creences irracionals que solen petrificar en el cervells que
encara són prou plàstics (joves) per gravar-hi les específiques regles
religioses locals de com mirar i entendre el món. Per tant, qualsevol
allau de dades i idees racional està fora de lloc aquí. Per contra, jo
respondré amb el mateix nivell d’irracionalitat: "Quan el Flying Spaghetti Monster (el Monstre Volador d’Espaguetis)
va dissenyar els éssers vius, Ell va planificar tant la caiguda de les
plomes com els organismes que viurien en elles. Aquests comportaments no
poden ser el producte...".
Prem sobre la imatge per descobrir la increïble història del Flying Spaghetti Monster!
Déu és més atractiu, místic i bonic
que les dades, els àcars i l’estadística (i més que el Flying Spaghetti
Monster, he de confessar). Tanmateix, mentre tot el que necessites saber
sobre Déu ja està escrit ( "... i que la Bíblia és la seva paraula"),
la ciència ens descobreix la bellesa de la natura dia rere dia. En
altres paraules, la ciència demostra que la bellesa de la natura és
infinita, ja que cada any es descobreixen més i més joies ocultes sobre
la natura i la seva paraula és un llibre cada vegada més i més gran, amb
milions de pàgines. La Biologia és l’art de descobrir aquests trucs de
màgia de la natura (vegeu un article relacionat aquí). Aquest viatge va començar fa molt de temps, però a partir de Darwin i Wallace,
s’ha accelerat vertiginosament. Molts de nosaltres veiem tot això amb
excitació; els creacionistes, però, ho veuen com la caiguda del seu
imperi, i intenten apel•lar a la bellesa abstracta de Déu en una lluita
per la seva tenebrosa existència.
Epíleg: Moltes persones pensen que Déu(s) és una característica intrínseca de l’ésser humà, perquè totes les societats humanes tenen el seu propi Déu(s). Això no és cert en absolut. El que sí que és un fenomen generalitzat és que en totes les societats hi ha hagut una minoria de persones que per una raó o una altra han començat a creure (o han dit que han començat a creure) en un Déu(s). Fixa’t que cada religió s’ha iniciat una sola vegada a causa d’una o poques persones, el que constitueix una proporció insignificant de tota la població humana que ha viscut a la Terra. Una vegada es crea una creença, nous cervells s’infecten amb aquest mem [què és un mem?; veure aquí] sobretot durant el seu desenvolupament (infantesa-joventut), creant una epidèmia de magnitud més o menys restringida, arribant a vegades a produir una pandèmia memètica (veure aquí el mapa mundial de les religions que ha resultat d’aquesta epidèmia; i mira aquí una interessant xerrada (en anglès) de Richard Dawkins). Durant la meva infantesa jo no vaig estar en contacte amb ningun d’aquests memes religiosos, de la mateixa manera que no vaig rebre classes de piano, i us puc assegurar que es pot ser completament humà sense creure en Déu (però algun dia vull aprendre piano).
Epíleg
_2: Evidentment, ser creacionista no és equivalent a creure en Déu.
Creure en Déu és una manifestació cultural (altres manifestacions són
les preferències culinàries o les llengües). Tanmateix, els
creacionistes utilitzen a Déu per intentar aturar el progrés de la
cultura humana (com per exemple la ciència). Això és encara més
retrògrad que la desídia amb què es va adaptant l’església Catòlica a
l’avanç de la cultura humana. Per exemple, el Papa Pius XII va dir al
1950 que l’Església no ha de rebutjar la "seriosa hipòtesi" de Darwin i
el Papa Juan Pau II va arribar a dir que “la selecció natural” és
"quelcom més que una hipòtesi", perquè "Cal destacar que la teoria de
l’evolució ha anat arrelant progressivament en la ment dels científics
com a conseqüència dels descobriments de diferents disciplines." i que
"La convergència, ni buscada ni provocada, dels resultats dels estudis
realitzats independentment els uns dels altres en si mateix constitueix
un important argument a favor de la teoria".
Només
puc esperar que en el futur la gent entengui millor la bellesa de la
naturalesa gràcies al coneixement que va creant (i constantment
auto-corregint) la ciència que creure de manera cega en les
interpretacions estàtiques que els creacionistes tracten d’imposar.
> Jovani, R. y Serrano, D. 2001. Feather mites (Astigmata) avoid moulting wing feathers of passerine birds. Animal Behaviour 62: 723-727.
Esto es lo que pensé cuando descubrí la sorprendente conexión entre la existencia de Dios y el comportamiento de los ácaros. Esta es la historia. En 2001 publiqué un artículo con David Serrano sobre la muda de las aves y los ácaros de las plumas. La secuencia de muda de las aves paseriformes es muy previsible, de tal manera que si tienes un pájaro en las manos que está mudando es muy fácil saber exactamente cuál es la siguiente pluma que mudará. Contando los ácaros en las plumas del ala de diversos paseriformes encontramos que los ácaros no se encontraban en la siguiente pluma a caer durante muda! En otras palabras, los ácaros escapan de la muda. Dado que los ácaros mueren si no están en un pájaro vivo, en el artículo discutíamos que parece ser que la selección natural ha favorecido algún comportamiento de los ácaros que les permite percibir la inminencia de la muda y alejarse de las peligrosas plumas a punto de ser mudadas.
Ácaros de las plumas en un ala de Lavandera blanca (Motacilla alba)
Un día, googleando por "feather mites" (ácaros de las plumas) encontré un documento titulado "How Mites Know When the Feather Might Fall?" ( "Como saben los ácaros cuando caerá la pluma?") Evidentemente, se trataba de nuestro artículo! El documento pertenecía a la web "Does God Exist?" ( "¿Existe Dios?"), que pretende "provide thinking, seeking people with scientific evidence that God does exist and that the Bible is His Word." ( "proveer de conocimiento, buscando gente con evidencias científicas de la existencia de Dios y de que la Biblia es su palabra "). A pesar de que los autores nunca leyeron nuestro artículo original, sino este artículo divulgativo publicado en Natural History, su artículo, debo decir, era una explicación muy correcta y bien redactada sobre nuestro artículo. Sin embargo, al final del artículo, me quedé con los ojos como naranjas cuando leí que "When God designed living things, He planned down to the shedding of feathers and for those organisms dependent on the feathers. These behaviors cannot be a product of the organism's reasoning, but they can be the result of an infinite Intelligence that planned all aspects of the organism's existence." ("Cuando Dios diseñó los seres vivos, Él planificó tanto la caída de las plumas como los organismos que vivirían en ellas. Estos comportamientos no pueden ser el producto del razonamiento de estos organismos, sino que pueden ser el resultado de una infinita inteligencia que planifica todos los aspectos de la existencia de los organismos").
En este punto del artículo, y dada mi formación en ecología y biología evolutiva, debes estar esperando un ataque frontal a estas ideas. Pero las religiones (y, en particular, las sub-ideas creacionistas) se basan en las creencias irracionales que suelen petrificar en cerebros que aún son bastante plásticos (jóvenes) como para grabar las específicas reglas religiosas locales de cómo mirar y entender el mundo. Por tanto, cualquier avalancha de datos e ideas racionales está fuera de lugar aquí. Responderé, por lo tanto, con el mismo nivel de irracionalidad: "Cuando el Flying Spaghetti Monster http://www.venganza.org/(el Monstruo de Espaguetis Volador) diseñó los seres vivos, Él planificó tanto la caída de las plumas como los organismos que vivirían en ellas. Estos comportamientos no pueden ser el producto ...".
Pulsa sobre la imagen para descubrir la increíble historia del Flying Spaghetti Monster!
Dios es más atractivo, místico y bonito que los datos, los ácaros y la estadística (y más que el Flying Spaghetti Monster, debo confesar). Sin embargo, mientras todo lo que necesitas saber acerca de Dios ya está escrito ( "... y que la Biblia es su palabra"), la ciencia nos descubre la belleza de la naturaleza día a día. En otras palabras, la ciencia demuestra que la belleza de la naturaleza es infinita, ya que cada año se descubren más y más joyas ocultas sobre la naturaleza y su palabra es un libro cada vez más y más grande, con millones de páginas. La Biología es el arte de descubrir estos trucos de magia de la naturaleza (ver un artículo relacionado aquí). Este viaje comenzó hace mucho tiempo, pero a partir de Darwin y Wallace se ha acelerado vertiginosamente. Muchos de nosotros vemos todo esto con excitación; los creacionistas, sin embargo, lo ven como la caída de su imperio, e intentan apelar a la belleza abstracta de Dios en una lucha por su tenebrosa existencia.
Epílogo: Muchas personas piensan que Dios(es) es una característica intrínseca del ser humano, porque todas las sociedades humanas tienen su propio Dios(es). Esto no es cierto en absoluto. Lo que sí es un fenómeno generalizado es que en todas las sociedades ha habido una minoría de personas que por una razón u otra han empezado a creer (o han dicho que han empezado a creer) en un Dios(es); fíjate que cada religión se ha iniciado una sola vez a causa de una o pocas personas, lo que constituye una proporción insignificante de toda la población humana que ha vivido en la Tierra. Una vez se crea una creencia, nuevos cerebros se infectan con este meme [qué es un meme?; Ver aquí] sobre todo durante su desarrollo (infancia-juventud), creando una epidemia de magnitud más o menos restringida, llegando a veces a producir una pandemia memética (ver aquí el mapa mundial de las religiones que ha resultado de esta epidemia, y mira aquí una interesante charla (en inglés) de Richard Dawkins). Durante mi infancia yo no estuve en contacto con ninguno de estos memes religiosos, de la misma manera que no recibí clases de piano, y os puedo asegurar que se puede ser completamente humano sin creer en Dios (pero algún día quiero aprender piano).
Epílogo _2: Evidentemente, ser creacionista no es equivalente a creer en Dios. Creer en Dios es una manifestación cultural (otras manifestaciones son las preferencias culinarias o las lenguas). Sin embargo, los creacionistas utilizan a Dios para intentar detener el progreso de la cultura humana (como por ejemplo la ciencia). Esto es todavía más retrógrado que la desidia con que se va adaptando la iglesia Católica al imparable avance de la cultura humana. Por ejemplo, el Papa Pío XII dijo en 1950 que la Iglesia no debe rechazar la "seria hipótesis" de Darwin y el Papa Juan Pablo II llegó a decir que "la selección natural" es "algo más que una hipótesis" , porque "Cabe destacar que la teoría de la evolución ha ido arraigando progresivamente en la mente de los científicos como consecuencia de los descubrimientos de diferentes disciplinas." y que "La convergencia, ni buscada ni provocada, de los resultados de los estudios realizados independientemente unos de otros en sí mismo constituye un importante argumento a favor de la teoría".
Sólo puedo esperar que en el futuro la gente entienda mejor la belleza de la naturaleza gracias al conocimiento que la ciencia va creando (y constantemente auto-corrigiendo) que creer de manera ciega en las interpretaciones estáticas que los creacionistas tratan de imponer.
Jovani, R. (2001). Feather mites (Astigmata) avoid moulting wing feathers of passerine birds Animal Behaviour, 62 (4), 723-727 DOI: 10.1006/anbe.2001.1814
6 comentarios:
David ÁlvarezAug 14, 2009 11:33 AMUn excelente artículo!!! Y tengo que decir que el original de Animal Behaviour que confirma de una vez por todas la existencia de Dios, me ha abierto los ojos: Dios es un ácaro.Reply
Creo que esa era de las mejores respuestas que podrías haber dado. Es imposible discutir con un creacionista, ya que cualquier dato que le des lo va a contestar con un "esto es así porque Dios lo ha hecho".Reply
Es una lástima porque en cierto modo esta manera de pensar hace que parezca que desprestigian tu trabajo, pero como has demostrado que ya sabes: A palabras necias oídos sordos (o mounstros del espagueti volador)
- Dani OroSep 8, 2009 10:40 PMEs curioso y hasta enternecedor nuestra disposición a discutir sobre estas cosas. Son como se ha dicho ya dos planos distintos, uno sobre la empírica y la interpretación (burda) de la naturaleza (ciencia) y otro sobre la mística (indemostrable) del espíritu humano (religión). Aún siendo partidario de no perder el tiempo analizando la imbecilidad de muchos (y aqui incluyo a beatos y me temo, también a científicos), he disfrutado mucho leyendo el postReply
Brillant treball, m'ha agradat molt.Reply
Si em permets afegir que l'Esglèsia ja va assumir els postulats evolucionistes de resultes del Concili Vaticà II, tot i que han fet marxa enrera els últims 20 anys, gràcies entre d'altres, a l'integrisme Vaticà o els fonamentalistes creacionistes que esmentes, tant de moda i amb tanta força actualment als USA. El tema de disseny ja va portar cua al s.XIX amb la discussió sobre el disseny de l'ull, així que aquesta gent no és que sigui gaire creativa en els seus arguments... (ep! que no jo no sóc cap expert en aquest tema)
Interessant blog
Lluís Copete- AnonymousDec 21, 2009 02:18 AMSimply wanted to say how much I agree with the points you make in the above piece.Reply
And thanks for the interesting site.
Peter
A bird and science enthusiast.
